Mama... 

Aixo es per tú... només per tu...
Enlàira els bràços...
Agáfa't a mí... si cal...
T'estimo, moltíssim, ni t'ho imagínes...
Fèm un cafè?
Tú i jo, ningú mes...
Dona igual el temps...
L'éternitat no ens espèra...
De veritat que t'he tingut present en tot moment...
Sóc tú...
Mài t'hi has fixsat?
Dançà el passàt...
No me vallugat del teu costat...
i el cafè?
Bueno, ja em dirás cuán el vòls...
Les cadíres són allà...
Pòrta cafè...
Per si no n'hi há...
Recòrda que sòc tu...
Plorarèm tots dòs... si cal...
Què es va fer malament?
No, deixa't estar d'això...
Que pésa, i no pots enlairar els bràços...
Ooohh ja tenim cafè...
T'el pórto...
Púc dòble?
El deixaré, de veritat...
Quéda éscrit...
Els buhítos de la matinada també vòlen café...
Dós més?
Marchándo...
T'estímo ho saviés?
La méva vida depèn de la teva...
I síguis o no présent...
He perdut... d'acord...
Pèro el ''qu'hé'' guànyat...
Ha sigut autèntic...
Com tu...
Gràcies...
M'encànta estar bé amb tú...
Es que de veritat...
T'estimo amb locúra...
Ets el meu món...
T'hi hás fixát també?
Si no hi ets...
Desapareix tot...
A fòra s'hém vòl fer dolént...
Jo vull ser com tú...
Molt tinc que aprèndre encàra...
Els buhítos añóren el cafè de la matinada...

No espéro que ningú ho enténgui...